Marxa del "30 de julio"

25 de Juliol de 1975, per ordre del president del moment, Arturo Armando Molina, s’intervé el Centro Universitario de El Salvador per tal d’evitar la realització de les festes patronals de Santa Ana on els estudiants en un dels actes ridiculitzaven al govern.

Els companys del Campus Central juntament amb estudiants de secundària es solidaritzen amb els fets i decideixen formar una marxa pacífica el 30 de juliol. Enmig de l’acte més de 30 estudiants són afusellats per la policia i la Guardia Nacional.

Molts dels estudiants estan en qualitat de “desapareguts” i mai se’ls ha trobat. Les autoritats ja es van encarregar de treure ràpid els cadàvers i de tirar aigua i sabó per esborrar qualsevol rastre.

Com sovint passa en aquests casos, mentre que les persones que van sobreviure volen que surti a la llum la memòria històrica i que es faci justícia, la majoria dels responsables d’aquesta matança viuen avui dia tranquil·lament als Estats Units.

Aquest és el panorama que es commemora cada 30 de juliol i, per tant, el que ahir vaig viure per aquests carrers salvadorencs. Crits, banderes i pancartes van omplir la zona universitària. Una marxa que cada any aplega a milers d’estudiants. Això fa pensar en com la gent es compromet tant per un fet de fa 30 anys i com en el nostre país ens fa cada vegada més mandra fer sortir l’esperit reivindicatiu dels estudiants.

26

Avui és dia 26 i faig 26 anys. Una data que tot i la curiositat numèrica, no és pas l’únic motiu que m’ha induït a iniciar avui el bloc.
Fa un any estava per terres irlandeses, descobrint un país que de tant poc que en sabia em va fascinar tot el que en vaig descobrir. Però malgrat no saber-ne'n molt, em resultava molt més conegut que el país al que em traslladaré la setmana vinent: El Salvador.
Més petit, amb el mateix idioma, i tot i que per això m’hauria de semblar molt més familiar, m’imposa molt més respecte que l’illa de fa un any.
Del que ara en puc dir és ben escaç: que és el país més petit però amb més densitat de població de tota Amèrica Central, que limita amb Guatemala i Hondures, o que el seu president és Elías Antonio Saca González... poca cosa si més no.
Dilluns començo doncs, aquesta nova aventura de dos mesos que espero que em serveixi per descobrir un nou país i un nou continent.